Edició 2012

Imagen del FCForum 2010

Any rere any, la lluita per la defensa d’Internet i de la cultura lliure es reafirma amb més força, en tant que lluita per afiançar el canvi de paradigma que ha aportat l’era digital.

El 2012 ha vist grans victòries de la societat civil contra la barbàrie:

Les temibles lleis ACTA, SOPA, PIPA han estat rebutjades per la pressió social; l’ONU reconeix la llibertat d’expressió a la Xarxa com a dret bàsic; revisar i filtrar enllaços és declarat il·legal a la UE; el govern suïs legalitza l’intercanvi; el constitucional alemany prioritza el dret a la llibertat d’expressió i informació sobre els interessos dels lobbies culturals; l’Informe Hargreaves promou una reforma justa del copyright a UK; Pablo Soto ha estata absolt; una sentència europea declara que bars, gimnasos, perruqueries i similars no han de pagar cànons a les entitats de gestió; les lleis antidescàrrega fracassen; les direccions IP no poden considerar-se proves per perseguir usuaris a US…

Tanmateix, no hem de baixar la guàrdia. Sempre aguaiten nous perills pel Compartir i la Xarxa tal i com la coneixem. Com bé indica Cory Doctorow, “la guerra del copyright és la versió beta del que està per venir”. Els lobbies del copyright i el poder imaginen un control sempre més intens sobre la forma en la que sumem els ordinadors. Els atacs emparats en l’excusa de defensar el copyright han sigut només el principi dels camps de batalla que es volen desplegar amb el fi d’intentar d’arrabassar a la societat civil les possibilitats de renovació cultural i econòmica, a més de política i social, que la Xarxa està permetent.

Però quelcom ha canviat. Les victòries aconseguides són la prova que la societat civil està preparada per defensar-se.

Restriccions per a usuaris i creadors són sinònim de bloqueig a la invenció de noves formes d’economia i sostenibilitat. Davant d’això, seguim insistint amb nous models sostenible adequats a les noves condicions de la creació, ja que accelerar la reconversió de les indústries culturals desactiva una de les excuses que s’utilitza per intentar capar la Xarxa.

Per una altra banda, ens estem preparant per fer front a les noves amenaces que s’estan forjant.

Les noves legislacions agressives, que inventen el “ciberdelicte” són un cas flagrant de manipulació de la legalitat per propiciar el control polític de la Xarxa.

Per tot això, la societat civil està totalment decidida a substituir l’enfocament repressiu i la mutilació de la Xarxa amb una Agenda Digital Positiva per a una renovació democràtica i acord als temps de les legislacions que concerneixen a l’ús de la Xarxa i la difusió de la informació de la cultura i el coneixement en l’era digital.

Protegir la Xarxa ens permet protegir una nova era, una eina de transformació democràtica.

La ciutadania fa un ús cada cop més transformador de la Xarxa.

No existeix lliure elecció sense lliure accés a la informació. Sense lliure elecció no pot haver una societat realment democràtica. Fins ara, les condicions per a un accés lliure, transparent i extens a la informació no s’havien donat sense la intermediació de lobbies de poder. Però ara la Xarxa ho esta construint, mentre destrueix d’una vega per totes aquests espais d’intermediació i els substitueix per espais de col·laboració i accés.

Els ciutadans cada cop més informats i connectats, estenen formes de control directe a través de la monitorització dels governs i corporacions, Transparència, accés a les dades públiques i llibertat d’informació, que els governs han intentat entorpir des de sempre, són prerequisits de qualsevol democràcia que pretengui ser-ho i existeixen ara cada cop més gràcies a l’esforç de la ciutadania autoorganitzada en Xarxa. Quant més ampli és l’espectre d’informació que els ciutadans poden obtenir dels governs i empreses, major és el coneixement i control que ells poden exercir.

El 2011, la Xarxa ha permès el sorgiment de grans moviments per a la transformació total del marc polític i social i està permetent la seva adaptació a les noves necessitats tàctiques del context del 2012.

Amb tot això en ment, a l’FCForum 2012 tractarem les següents temàtiques i de totes elles n’extraurem conclusions i eines útils per actuar:

Áreas de trabajo 2012

Els drets dels autors estan sent utilitzats com a excusa per retallar les llibertats a Internet. Tot i que s’ha demostrat àmpliament que les indústries culturals actuals i el seu model de negoci no defensen realment els interessos dels autors, sinó el de les multinacionals i dels intermediaris, mentre que a Internet els creadors sí que poden defensar els seus interessos; tot i que s’hagi demostrat àmpliament que la reconversió als nous models de creació i difusió de cultura que permet internet, no és només inevitable sinó també avantatjosa; tot i això, segueix havent artistes que creuen en la propaganda dels lobbies culturals, que els utilitzen per salvaguardar negocis obsolets i caducs.

Això només seria un problema gremial, sinó afectés tota la societat, ja que aquests lobbies intenten promoure lleis que capen Internet.

Per això és tan important un PRACTED: Pla de Reinserció per a Aquells Creadors que Encara no han Comprès l’Era Digital (en les seves sigles en castellà), un projecte inclòs al Programa Cultura de la Comunitat Europea ;-).

L’FCForum, després de publicar el 2010 un reconegut informe sobre Models Sostenibles per al sector creatiu, dedica cada any una secció a ajudar a accelerar la reconversió del sector cultural, no només pel bé del sector; sinó també per desactivar les excuses per atacar Internet i la lliure circulació de cultura i coneixement.

Enguany sistematitzarem els models que han sorgit de la reconversió del sector periodístic, l’ensenyament (concretament l’ensenyament musical), la nova creació en còpies 3D i les plataformes d’intermediació per a la creació i distribució musical online.

Però, sobretot, aportarem dues propostes absolutament estructurades pràcticament i legal per revolucionar, per una banda, els dispositius d’intercanvi amb afany de lucre, i el crowdfunding, per l’altra.

  • Crowdfunding: model per empoderar-se en el context actual o gestió de la misèria?

El crowdfunding, un sistema de recaptació realment mil·lenari, ha tingut un apogeu especial a i gracies a la Xarxa. Tanmateix, considerem que,de moment, ha estat poc més que un sistema de màrqueting i prevenda, ja que no ha pogut ser un sistema d’accionariat col·lectiu dins del sistema econòmic capitalista. A més, veiem com de vegades les institucions ho estan utilitzant per desprendre’s de la seva responsabilitat de cara al sosteniment de la Cultura.

Per això, hem estudiat les plataformes més desenvolupades i hem creat una proposta de viabilitat legal per promoure l’accionariat mixt públic, privat i col·lectiu a favor d’una cultura sostenible en el context actual, promoguda per tothom i al servei de tothom.

Aquesta proposta integra també l’aprofitament de les lleis de mecenatge i les directives europees presents i més pròximes, ja que no es pot plantejar una viabilitat del sector creatiu que no estigui interessada en el context europeu i global.

  • El preu del compartir

La implementació de la llei Sinde, un malbaratament anacrònic, no és perniciosa perquè resulti molesta i ineficaç; sinó perquè intenta inserir en l’imaginari una criminalització del compartir en si, atacant el sistema de distribució de la cultura propi de l’era digital com són els torrents o les xarxes P2P. Els discursos contra les “descàrregues” i contra el compartir no fan distincions entre plataformes utilitzades com a meres eines del compartir entre pars o aquelles que són en realitat nous models de distribució per al sector creatiu, molt eficaces, innovadores i solvents, molt beneficioses per a la creació. En ambdós casos, una societat sana hauria de promoure-les. Haurien de fomentar-se per al propi bé del sector. O és que no són els autors a qui volen protegir, sinó a les multinacionals? De fet, defensar els autors és el que la societat està fent, a diferència dels governs al servei dels poderosos lobbies d’interès del sector cultural.

Nosaltres, la societat civil i els empresaris innovadors, creiem que s’ha d’impulsar i defensar compartir, també compartir els guanys.

És per això que ara que algunes plataformes d’intercanvi d’arxius estan tenint beneficis, proposem canviar les regles del joc, eliminar els antics intermediaris i repartir els beneficis amb els propis creadors.

Megaupload tenia entre mans el llançament del servei Megabox: una botiga de música que oferiria un 90% del guanys als creadors que compartissin la seva música des d’allà. La resposta no es va fer esperar i el Govern dels EUA va tancar Megaupload de forma militar a través de l’FBI i va demanar l’extradició de Kim DotCom. En aquest cas, la batalla no s’ha acabat i Kim DotCom ha anunciat que el projecte Megabox segueix en marxa i sortirà a la llum pròximament.

D’altres segueixen el mateix camí.

La plataforma Taringa! després d’alliberar-se d’una acusació que demanava sis anys de presó per als seus fundadors, va llançar Taringa! Música, on comparteix els beneficis amb els propis autors.

A l’FCForum contribuïm a aquesta experiència per llançar la secció de l’Estat espanyol i per comprendre quant costa realment compartir contingut cultural a l’era digital.

Aquí algunes dades:

Les despeses mensuals per una pàgina que compta amb 10 milions d’usuaris són elevats i superen àmpliament els 20.000 $, així que la despesa anual podria voltar el 250.000 $
Host + Server = 10.000$ mensuals
Personal = 10.000$ mensuals
Funcionament i desenvolupament pàgina web
Disseny gràfic
Suport tècnic
Administració
Vendes de publicitat i serveis
Extra sempre per a assessorament i serveis legals.

Si les indústries acceptessin la competència justa, tot això no seria necessari.

En la creació el públic és una part; no se’l pot desposseir de la seva propietat.

El 2012 el Parlament europeu rebutja ACTA després de dos anys de pressió social; ddos informes oficials demostren el fracàs de la directiva europea sobre copyright IPRED 2011/29; el govern espanyol (la guineu posada a vigilar les gallines) publica un vergonyant informe contra la Neutralitat de la Xarxaencarregat als interessats en trencar-la, just al contrari que Holanda, qui ja té la seva llei per protegir la Neutralitat de la Xarxa; les entitats de gestió segueixen sense respectar els seus socis i usuaris, mentre són enjudiciades a tot el món per les seves pràctiques fraudulentes (US, Bèlgica, Estat Espanyol, Brasil…),mentrestant l’EU només planteja “una mica més de transparència” a la seva proposta de directiva per a les entitats.

La societat civil, molt més avançada que els legisladors en aquests (i d’altres) temes, està decidida a substituir per una Agenda Digital Positiva l’actual enfocament corporatiu, repressiu i la mutilació de la Xarxa a les legislacions que concerneixen al copyright i als drets d’autos, emprenedors i usuaris de la cultura i del coneixement. Una Agenda Positiva que protegeixi per una banda, compartir entre individus sense afany de lucre un cop que l’obra s’hagi publicat; i, per altra, els interessos de tots els agents implicats quan es generin uns beneficis econòmics.

Per una altra banda, defensem que la ciutadania té dret a participar del debat i la redacció de les legislacions que l’afecten.

Per això, a l’FCForum llançarem un prototip per a l’elaboració col·lectiva online d’una legislació sobre copyright i Internet, tal i com ja es va experimentar al Brasil amb el Marco Civil do Internet.

Per això mateix, es llançarà un sistema col·laboratiu per a la reforma de la mal anomenada Llei de “Propietat Intelectual” en l’àmbit de l’Estat espanyol i la Unió Europea sobre la base dels documents elaborats per la societat civil en l’FCForum 2009 i 2010, Carta per a la Innovació la Creativitat i l’Accés al Coneixement y el Manual d’ ús per a la Creativitat Sostenible, i de la proposta de la Quadrature du Net articulada al voltant de les recomanacions de Communia.

La tendència dels legisladors actuals de no aplicar la mateixa justícia terrenal en el context virtual és sovint disfressada sota el nom de “ciberdelictes”.

La prova és que intentar prohibir manifestacions presencials a l’espai físic els costa moltes acrobàcies polítiques i molts mals de cap; mentre que per prohibir les manifestacions en l’espai virtual, tals com el DDoS, només els calen unes línies ocultes a les reformes legislatives.

El mateix passa amb tot allò que concerneix a espiar el correu, obligar els prestadors de serveis a vigilar la seva clientela, censurar, no respectar la presumpció d’innocència, etc.

Aquells que posen el crit al cel sobre la repressió i la censura a la xarxa a països com la Xina han de saber que aquí lobbies i legisladors estan proposant el mateix, i que tots els dispositius de control són pagats per multinacionals occidentals per al control intern dels seus propis treballadors: per rendibilitzar els dispositius posteriorment els venen a estats més o menys repressors o a aquells on les llei més o menys repressives han estat permeses. Un cop més, el control és també un gran negoci.

A l’FCForum estudiarem els plantejaments legislatius sobre aquests temes i les maneres per defensar-nos d’ells.

Emergències com la primavera àrab, el #15M, el moviment occupy o el yosoy132 mexicà han mostrat una necessitat imperiosa de reactualitzar les democràcies existents i han modificat radicalment la relació entre ciutadans i governs. La societat civil organitzada no vol ser més expectadora de la “democràcia”. Les institucions actuals, nascudes sota el paradigma industrial, es mouen com a zombies, buides de representativitat, legitimitat i desactualitzades respecte a les necessitats socials de la població. No obstant això, la democràcia està sent recostruïda per la ciutadania en tant que multitud intel·ligent.

A l’FCForum estudiarem les possibilitats d’aquest desplegament, d’una democràcia que explori les noves possibilitats de les tecnologies de participació i que tingui la llibertat d’informació i la transparència com a valor irrenunciables.

  • Informació: no existeix lliure elecció sense lliure accés a la informació. Per això, l’accés a les dades públiques i la llibertat d’informació són indicador clau de la democràcia del segle XXI. Un bon exemple a seguir és la llei Islandesa de mitjans moderns (IMMI o Icelandic Modern Media Initiative).
    A l’FCForum analitzarem les estratègies del nou periodisme professional i ciutadà, com es complementen i els atacs que pateixen, així com la manera de defensar-los i impulsar-los.
  • Transparència: No hi ha transparència per part dels governs. La ciutadania desconeix en quines informacions es basen els governs per la presa de decisions;no sap com es gasten els diners dels seus impostos; no sap per què i qui decideix sobre el seu futur. A l’Estat espanyol és on menys sabem. És un dels pocs estats a Europa, on no existeix cap llei de transparència. L’actual govern, pressionat, està plantejant aprovarsimulacre. Pur maquillatge. La pròpia OSCE titlla la proposta del govern espanyol de “cosmètica” i per sota dels estàndards internacionals com:

– Reconèixer el dret d’accés a la informació com a dret constitucional (art. 20).

– Ampliar l’àmbit d’aplicació de la llei que segueix excloent molta informació respecte als poders legislatiu i judicial.

– Millorar la definició d’informació que inclou en la mateixa definició una sèrie de limitacions no subjectes a una prova d’interès públic.

– Assegurar que totes les excepcions estiguin subjectes a una prova de dany i d’interès públic.

– Reconèixer la independència de l’organisme encarregat de vetllar pel compliment del dret d’accés a la informació pública.

Per això és tan urgent organitzar-nos per aconseguir una llei de transparència real.

  • Democràcia de xarxa: s’estan inventant noves eines per a la presa de decisions, per a la creació de legislacions i lleis basades en la predominança del control ciutadà.

    A l’FCForum treballarem les possibilitats d’aquests dispositius amb tal de dotar-nos d’eines per a les lluites actuals. Compartirem també algunes experiències com Democracia 4.0, l’experiència del Govern de Rio Grande do Sul, el Gabiente digital, un dispositiu democràtic de nova generació que està creant un prototip del que podria ser un control distribuït, obert i ciutadà de l’Estat. Per una altra banda, l’experiència d’Islàndia, amb les seves innovacions en les formes de participació digital i el seu innovador procés constitucional mostren altres camins interessants a l’hora d’elaborar des de baix i de forma ciutadana una constitució per a tothom.

Per a més informacions veure Programa.

Mètode de treball

Método del FCForum

El FCFòrum és obert a tota persona interessada. No hi ha inscripcions ni quotes. Tothom pot participar respectant els diversos nivells de coneixement i habilitats.

El mètode de treball del FCFòrum consisteix a discutir al voltant de diferents hipòtesis perquè tots treballem en una estratègia aglutinadora. No hi ha grans discursos, només presentacions de les diferents hipòtesis com a punt de partida de les discussions.

Es desenvoluparà la discussió al voltant dels punts de fricció entre els diversos models proposats, amb la intenció de trobar possibles mecanismes que els apropin i compatibilitzin.

Creiem possible la creació d’un dispositiu incloent dins de l’autonomia de cada agent que permeti potenciar totes les opcions enfortint les unes amb les altres.

Els resultats acabaran de concretar-se en línia en les setmanes següents al FCFòrum i tindran la forma de “recomanacions” perquè puguin servir per:

  • Donar arguments als “reformadors” polítics: són una eina amb la qual fer pressió als partits, institucions i agències governamentals, amb l’objectiu d’influir en els canvis legislatius que en aquests moments estan tenint lloc.
  • Dotar d’eines als ciutadans i a les ciutadanes, com a agents actius que s’enfronten a un canvi de paradigma i han de poder beneficiar-se de tot el seu potencial.
  • Crear una xarxa d’afinitat i col·laboració global basada en l’interès comú en la defensa d’Internet i de la cultura lliure.